Inicio > La orografía
La Orografía
Aquest és el Pirineu més antic.
El Ripollès és una comarca de muntanya situada als Pirineus Orientals. La disposició de les diferents serres que li donen relleu, des de la serra de Milany i Santa Magdalena, passant per la Serra Cavallera, serra de Montgrony i els Pirineus, és fruit de la col•lisió d'Ibèria amb Europa. Alguns dels cims més destacats són el Costabona amb 2.465 m, el Bastiments amb 2.883 m, el pic de l'Infern amb 2.869 m, i el més alt, el Puigmal amb 2.911 m.
Aquest és el Pirineu més antic. El seu relleu és abrupte, ja que les roques pateixien condicions meteorològiques molt dures. Algunes d'aquestes roques, els gneiss, es consideren de les més antigues de Catalunya.
Aquest és el Pirineu més antic. El seu relleu és abrupte, ja que les roques pateixien condicions meteorològiques molt dures. Algunes d'aquestes roques, els gneiss, es consideren de les més antigues de Catalunya.
Un altre agent que ha condicionat i condiciona el relleu comarcal ha estat l'aigua dels torrents i rius. Aquestes aigües han anat erosionant les valls, sovint encaixant-les i dipositant sediments en forma de terrasses fluvials.
Això s'observa especialment al llarg dels dos rius principals que recorren la comarca: el Ter i el Freser. En la zona axial es pot observar l'empremta de les antigues glaceres: els circs, les valls en forma de U i les morrenes. Tot el paisatge és de notable interès, ja que representa el sector més oriental del vessant sud dels Pirineus, que en un altre temps hauria tingut glaceres.
Això s'observa especialment al llarg dels dos rius principals que recorren la comarca: el Ter i el Freser. En la zona axial es pot observar l'empremta de les antigues glaceres: els circs, les valls en forma de U i les morrenes. Tot el paisatge és de notable interès, ja que representa el sector més oriental del vessant sud dels Pirineus, que en un altre temps hauria tingut glaceres.
